TxP, xarxa d’entitats i persones que treballam, a l’àmbit de les Illes Balears, en la solidaritat amb Palestina.
taulaxpalestina | 30 Març, 2009 10:41 |

taulaxpalestina | 30 Març, 2009 10:26 |

taulaxpalestina | 27 Març, 2009 11:45 |

taulaxpalestina | 23 Març, 2009 18:47 |

Aquest divendres comença un cicle de cinefòrum palestí organitzat per la Plataforma per Palestina

taulaxpalestina | 26 Febrer, 2009 20:34 |

El 19 de desembre de 2008, el moviment Free Gaza s'enbarcà des de Chipre en direcció a Palestina.
El seu objectiu era rompre el bloqueig israelí sobre la franja de Gaza.
Van ser els últims extrangers que van aconseguir entrar i quedar-se a Gaza. Es veren involucrats en una cosa que ningú s'esperava.
TÍTULO: ERASED, WIPE OFF THE MAP
PRODUCCION: C.I. COMUNICACIÓN
FORMATO: Betacam Digital
DURACION: 55´
IDIOMA: V.O. INGLÉS / ÁRABE
DIRECCION: ALBERTO ARCE - MIGUEL LLORENS
MONTAJE: OLAF GONZÁLEZ
PRODUCCION EJECUTIVA: CHRISTIAN SEBASTIÁN - JOSÉ CARLOS DÍAZ.
podeu veure el trailer del documental aquí: http://www.wipeoffthemap.com
taulaxpalestina | 26 Febrer, 2009 19:40 |

Divendres 27 de febrer
a les 21'30 h a Sa Recreativa de Felanitx (Plaça Arraval, 14, baixos)
L'agressió israeliana contra el poble palestí.
Una perspectiva més enllà dels darrers atacs.

Projecció de la pel·lícula: "Jenin, Jenin"
i posterior col·loqui amb Laura Camargo, portaveu de la Plataforma per Palestina i membre de la Taula per Palestina.
Sinòpsi:
En abril de 2002, l'exercit israelià assetja i envaeix un camp de refugiats a Jenin (Cisjordània), matant a desenes de persones i destruint i assolant cases. Durant la durada de l'atac no es permet l'entrada al camp ni a periodistes ni a membres d'organitzacions de drets humans i el setge continua dies després de la invasió. A la fi d'aquest, el director palestí Mohammad Bakri pren la seva càmera i s'introdueix en el camp per entrevistar als seus habitants. Testimonis que ens mostra en aquesta pel·lícula.
"Jenin, Jenin" (Palestina, 2002). Direcció i guió: Mohammad Bakri. Muntatge: Leandro Pantanella. Durada: 54 min.
taulaxpalestina | 16 Febrer, 2009 15:47 |

El Secretario General de la ONU, Ban Ki-moon, anunció la constitución de una comisión que investigará los incidentes que afectaron al personal e instalaciones de Naciones Unidos en Gaza durante la incursión israelí.
El grupo de 5 miembros está encabezado por el británico Ian Martin, y ya comenzó sus trabajos en la sede del organismo mundial, informó un comunicado.
Martin fue secretario general de Amnistía Internacional de 1988 a 1992, y se desempeñaba desde 2006 como representante especial de Ban en Nepal.
La comisión investigará los incidentes ocurridos durante la operación israelí en Gaza, que provocaron muertos y heridos al personal de la ONU y dañaron sus instalaciones.
Ban expresó su esperanza de que todos los involucrados ofrezcan su máximo apoyo al trabajo de los investigadores.
Duración: 59 segs
Producción: Jorge Miyares
taulaxpalestina | 12 Febrer, 2009 15:15 |

taulaxpalestina | 05 Febrer, 2009 10:37 |

Al següent enllaç podreu seguir tota la informació que ens ofereix Amnistia Internacional des de Gaza:
http://www.es.amnesty.org/crisis-en-gaza/
taulaxpalestina | 04 Febrer, 2009 20:34 |

Aquí teniu el reportatge enregistrat per Jon Sistiaga, emès pel canal televisiu cuatro, titulat "GAZA: lo que Israel no quería que viéramos" Es tracta d'un conjunt de cinc vídeos penjats per ordre de visionat.
taulaxpalestina | 04 Febrer, 2009 17:28 |

Aquí teniu les darreres notícies relacionades amb Palestina que ha publicat Amnistia Internacional:
Los crímenes de guerra deben ser investigados y los responsables deben rendir cuentas
Uso "claro e innegable" de fósforo blanco contra Gaza por parte de Israel
taulaxpalestina | 04 Febrer, 2009 10:57 |

L´any 1961 el ciutadà alemany Adolf Eichmann va ser condemnat a mort a Israel per crims contra la humanitat comesos a Alemanya i penjat després d´haver estat segrestat pels serveis secrets israelians a Argentina, on es va refugiar des del final de la II Guerra mundial. Aquest judici es va basar en la Llei per al càstig dels nazis i els seus col·laboradors, adoptada l´any 1950 per a la persecució i sanció de crims contra el poble jueu, crims contra la humanitat i crims de guerra, que encara és vigent i ha servit per a l´extradició de presumptes criminals nazis cap a Israel per ser-hi jutjats.
La sentència del Tribunal del Districte de Jerusalem és una referència internacional a l´hora d´afirmar la jurisdicció universal per a la repressió dels crims contra la humanitat, basada en el dret de cada Estat d´exercir extraterritorialment la seva jurisdicció per evitar la impunitat per aquests crims. En cas de crims de guerra, els Estats part dels Convenis de Ginebra tenen, a més, l´obligació de cercar i jutjar les persones acusades d´haver comès o ordenat cometre infraccions greus dels Convenis, independentment de la seva nacionalitat.
D´aquesta sentència, avui val la pena recordar-ne unes frases, ara que l´Estat d´Israel qüestiona l´admissió a tràmit d´una querella per l´Audiència Nacional espanyola per crims contra la humanitat contra ciutadans israelians. "Els horribles crims definits en aquesta Llei -assenyala el Tribunal- són crims no només segons el Dret israelià. Aquells crims que ofenen el conjunt de la humanitat i commocionen la consciència de les nacions són greus atemptats contra el Dret internacional. En absència d´un tribunal internacional, el Dret internacional necessita les autoritats judicials i legislatives de cada país per fer efectives les seves normes penals i portar els criminals a judici. La jurisdicció per conèixer aquests crims de dret internacional és universal".
Recordant aquestes dades, no vull equiparar els crims d´Eichmann als que ara s´imputen a vuit ciutadans israelians, perquè són incomparables: no hi ha crims contra la humanitat més greus que uns altres, tots són atacs contra la població civil, que ha d´estar protegida tant en temps de pau com en temps de guerra, especialment la població de territoris ocupats. És tan crim contra la humanitat la deportació de milers de persones com l´homicidi intencionat d´una dotzena. La pena podrà variar, però la qualificació no i, en qualsevol cas, correspon a un jutge determinar tant una com altra.
Si aquests crims no han estat investigats per les autoritats israelianes (que és el que haurien d´haver fet i per això el jutge Andreu ha demanat la informació pertinent al Govern israelià), aleshores podran ser coneguts per tots aquells tribunals estatals que gaudeixin de jurisdicció universal, d´acord amb el seu ordenament jurídic intern. Aquell tribunal penal internacional que esmentava el Tribunal israelià l´any 1961, lamentant la seva inexistència aleshores, ara ja és una realitat però Israel no és Part del seu Estatut i els crims comesos en el territori de la seva jurisdicció o pels seus nacionals no poden ser sotmesos a la competència del Tribunal, a no ser que el Consell de Seguretat decideixi remetre-li els casos, cosa bastant improbable a dia d´avui. Només queda, així, la jurisdicció universal.
L´Audiència Nacional coneix o ha conegut crims internacionals comesos per ruandesos, argentins, guatemalencs, xilens, i, ara, israelians, perquè no té en compte la nacionalitat de la víctima ni de l´autor dels delictes: els fets imputats responen al mateix menyspreu per la vida, la llibertat i la integritat humana que caracteritza tots els crims contra la humanitat. Així ho han entès també jutges d´altres països amb jurisdicció universal (Regne Unit, Nova Zelanda) que han admès querelles criminals contra ciutadans israelians per crims contra la humanitat o crims de guerra.
Per entendre la resolució dictada per l´Audiència en els seus justos termes, és fonamental tenir clar que amb l´exercici d´aquesta acció penal ningú no pretén jutjar l´Estat d´Israel ni molt manco el seu dret d´existència, sinó que va dirigida contra uns individus que presumptament han infringit el dret humanitari. En qualsevol conflicte armat els membres de les forces armades han d´actuar de conformitat amb unes regles establertes internacionalment i també en els codis estatals de conducta militar. El dret israelià no és una excepció, i per això milers de soldats i reservistes israelians (els refuseniks) es neguen a actuar en territoris ocupats i a realitzar operacions armades contra civils i, a més, denuncien ells mateixos els crims de guerra que perpetra l´exèrcit israelià. Els soldats i els seus comandaments coneixen perfectament quines són les seves obligacions i també els seus drets, entre ells el de negar-se a complir ordres que impliquin la violació del dret humanitari. Aquells que es neguen a fer-ho-tot i el risc de ser empresonats- són imprescindibles a Israel per construir la pau des de la legalitat internacional. Els altres, hauran de respondre davant la justícia universal mentre l´Estat d´Israel no entengui que no pot seguir defensant impunement el seu dret d´existir negant els drets dels palestins.
MARGALIDA CAPELLÀ, Professora de dret internacional públic a la UIB.
taulaxpalestina | 04 Febrer, 2009 10:48 |

A muchos ha sorprendido la noticia de que la Audiencia Nacional española haya admitido a trámite una querella criminal contra siete israelíes por crímenes de guerra en la Franja de Gaza durante una operación de "asesinato selectivo" que causó la muerte de catorce civiles, además de la del presunto terrorista. Sin embargo, la noticia más normal sería que fuera un tribunal israelí quien juzgara a estos israelíes y no un tribunal español, a falta de tribunales palestinos con jurisdicción penal sobre estos hechos, pero esta inactividad de la justicia israelí no transciende demasiado a la opinión pública.
Parece como si el juez español hubiera tramitado la querella por capricho o incluso por motivos políticos, como cabe deducir de las declaraciones de las autoridades políticas y militares de Israel, y la realidad no es así.
Es fundamental entender el porqué de la querella y también el sentido de la jurisdicción universal para contrarestar una batalla mediática que podría llegar a influir en el ámbito político y diplomático hasta llevar a la eliminación del mecanismo de la jurisdicción universal del ordenamiento jurídico español, así como ha sucedido ya en otros países como Bélgica o Alemania.
Para ello, he aquí las tres claves de este proceso: la responsabilidad penal internacional de los individuos por crímenes de guerra, la obligación de los estados de investigar y perseguir las violaciones del derecho internacional humanitario y, finalmente, la necesidad de mantener la jurisdicción universal cuando fallan los mecanismos penales nacionales e internacionales.
El objeto de la querella es determinar la responsabilidad penal por unos hechos constitutivos de crímenes de guerra, no la del Estado
La querella no se dirige contra el Estado de Israel ni se juzga su derecho a existir ni tampoco su derecho a la legítima defensa. Ni siquiera se solicita una responsabilidad subsidiaria del Gobierno israelí, por lo que el Estado no es parte en el procedimiento aunque a menudo lo parezca. Lo que se pretende es determinar una responsabilidad penal por un ataque militar con resultado de quince homicidios de personas civiles en julio de 2002 (y no por los ataques de los pasados meses de diciembre y enero) y por ello se dirige la querella contra unos individuos que presuntamente han infringido el derecho internacional humanitario.
En cualquier conflicto armado los miembros de las fuerzas armadas deben actuar de conformidad con unas reglas establecidas internacionalmente y también en los códigos militares nacionales, y el derecho israelí no es una excepción. Los soldados y sus mandos superiores tienen una serie de obligaciones y entre ellas las más básicas son proteger a la población civil y respetar el principio de proporcionalidad. También tienen derechos, evidentemente, y el de negarse a ejecutar órdenes contrarias al derecho humanitario es uno de los más importantes. A este derecho se acogen los refuseniks israelíes: soldados y reservistas que se niegan a participar en operaciones militares en territorios ocupados o a ejecutar acciones ilegales que, además, denuncian como crímenes de guerra cometidos por el ejército israelí.
Los hechos relatados en la querella presentan claros indicios de criminalidad: con el propósito de cometer el asesinato de un presunto miembro de Hamás, las Fuerzas Armadas de Israel, con el conocimiento de las consecuencias que tal acción podría conllevar, decidió lanzar un artefacto explosivo de gran potencia en una zona densamente poblada, produciendo, además de la muerte de ese individuo, la de otras catorce personas, así como heridas de diversa consideración a otros ciento cincuenta ciudadanos palestinos, entre ellos niños y bebés. La operación se atribuye a toda la cadena de mando, llegando incluso al Ministro de Defensa de Israel en el momento de cometerse los hechos denunciados.
La Audiencia Nacional española interviene porque los tribunales israelíes no han investigado ni perseguido estos hechos
Las violaciones del derecho internacional humanitario deben ser perseguidas e investigadas por los Estados, en especial por los Estados parte de los Convenios de Ginebra de 1949 fuere cual fuere si nacionalidad. Israel es parte desde 1950 del IV Convenio, aplicable a la protección de la población civil, pero no investiga ni persigue los hechos que son denunciados ante sus tribunales militares y penales israelíes, en algunos casos por los propios refuseniks. Éstos han acudido a la justicia británica y neozelandesa y han conseguido ya la admisión a trámite de algunos casos, con las consiguientes órdenes internacionales de arresto que han motivado más de una incomodidad a los querellados y al Gobierno israelí.
Cuando fallan los tribunales del Estado con jurisdicción sobre las infracciones de derecho humanitario pueden actuar los tribunales de otros Estados (jurisdicción universal), ya que todos los Estados están obligados a respetar y hacer respetar los Convenios: para ello, la jurisdicción universal puede ser un mecanismo apropiado, aunque para evitar conflictos diplomáticos lo más conveniente sería que la Corte Penal Internacional tuviera competencia sobre estos hechos.
Sin embargo, Israel no es parte del Estatuto de la Corte Penal Internacional y los crímenes de guerra (infracciones graves del derecho humanitario) perpetrados en su territorio o por sus nacionales han quedado hasta ahora en la más absoluta impunidad. En este contexto, el ejercicio de la jurisdicción universal es actualmente el último recurso que queda para aquellos que no se resignan al uso de la fuerza discriminada y desproporcionada contra la población civil como método de guerra ni, por supuesto, como estrategia para conseguir la paz.
En España, el artículo 23.4 de la Ley Orgánica del Poder Judicial faculta a los tribunales españoles a conocer determinados crímenes cometidos fuera del territorio español y la jurisprudencia del Tribunal Constitucional ha sentado que no es necesario ningún vínculo de nacionalidad española de las víctimas para ello. La única limitación expresa al ejercicio de esta jurisdicción universal es la de la cosa juzgada, y, tras la admisión a trámite de la querella, las autoridades israelíes deben probar que los hechos objeto de la querella se están investigando para suspender la instrucción del caso, siete años después del ataque.
Margalida Capellà, Professora de dret internacional públic de la UIB
Veure article complet aquí
taulaxpalestina | 04 Febrer, 2009 10:01 |

TxP és una xarxa d'entitats i de persones que volem treballar, des de les Illes Balears, en la solidaritat amb Palestina. Aquest blog ens servirà per donar a conèixer les nostres activitats, i per compartir i difondre informació sobre la realitat de Palestina, sobre l'ocupació i sobre iniciatives de denúncia.
| « | Juliol 2009 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||